La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’edifici que
aixoplugava l’escola i la casa dels mestres a Llinars d’Aigudora , al terme de
Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà.
El Mapa de patrimoni ens diu; a la zona de Llinars al peu del camí que
porta cap a Sorribes, trobem l'edifici de les antigues escoles i de la casa de
la Mestra.
L'edifici de les escoles és de planta baixa, d'estructura rectangular, i
coberta a un sol vessant amb la pendent inclinada cap a la part posterior.
Presenta l'estructura típica de les escoles construïdes aquesta època (mitjans
de segle XX), amb uns grans finestrals a la façana principal que donen llum a
l'interior, i la porta d'accés a una façana lateral. Al costat sud-est hi ha
l'edifici de la casa de la mestra, és de planta rectangular, d'un sol nivell i
coberta a dues aigües amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal
que obra cap al sud-oest. A la façana principal hi ha tres grans obertures al
centre emmarcades amb uns pilars de maó massís que ornamenten la façana i a
costat i costat una finestra senzilla. La porta d'accés és per la façana del
costat més nord-oest, en un punt on la planta fa un reclau. Les dues
estructures principals estaven unides amb un porxo cobert amb un sol pendent,
desaiguant les aigües a la part posterior. En mig del porxo hi havia una altra
petita construcció. El conjunt de les estructures mostren un acabat de les
superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten alguns
elements, pilars sobretot, amb maó vist.
Aquestes edificacions corresponen a una tipologia d'estructura d'escola i
casa de la mestra bastides desprès de la victòria dels sediciosos feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , i que presenten un mateix patró constructiu
i de distribució dels elements.
A cada lloc on es van bastir mostren la seva particularitat per tal
d'adaptar-les al terreny on s'ubiquen i també segons les necessitats d'espais
de cada lloc.
Al municipi de Castellar del Riu, tal com passava a la majoria d'entorns
rurals, no es disposava d'un espai propi on impartir les classes i durant molts
anys per a l'ús de l'escola s'utilitzaven les rectories o fins i tot en cases
particulars.
Com ens informa Mn. Josep Armengou i Feliu (Berga, Barcelona, 1910 - 1976),
(ARMENGOU:1991: 94-95) durant anys, a les primeres dècades del segle XX, el
municipi tenia un conveni amb la mestra que l'obligava a estar-se quatre anys a
Espinalbet, quatre a Castellar del Riu i quatre a Llinars, alternativament per
tal de facilitar al conjunt del municipi l'accés a l'ensenyament. Armengou
assenyala però, que ell només recorda
haver vist la mestra a Espinalbet.
Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor del disseny d’aquests
edificis a l’email castellardiari@gmail.com
El topònim faria referència al conreu del lli. Està clar que en altres èpoques, ja que quan
el visitava Pascual Madoz e Ibáñez (Pamplona, 17 de mayo de 1806-Génova, 11 de
diciembre de 1870) en deia ; LLINAS. l. con ayunt. en la prov., aud. terr., c.
g. de Barcelona (18 leg.), part. jud. de Berga (2 1/2), dióc. de Solsona: sit.
en una hondonada, rodeada de altas montañas, con clima sano. Tiene 9 casas
diseminadas, y una Iglesia parroquial .
(San Acisclo y Sta Victoria) de la que es aneja la titulada de Sant. Coloma,
servida por un cura y un vicario; con un cementerio contiguo á cada una de
ellas; hay ademas una iglesia particular (San Miguel) y el santuario de la
Virgen de la Mata con misa en los dias festivos. El término es muy corto;
abunda de fuentes de buenas aguas, y le cruza el rio Aiguadora; su terreno por consiguiente, es
poco, y no de buena calidad. produce.: trigo, centeno y patatas; cria ganado
lanar y vacuno, y alguna caza.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació