Lluís Marià Vidal
i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), enginyer de
mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de
Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de
Barcelona, retratava l’any 1890 , Casa antiga en la Cortinada entre muntanyes.
Andorra
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/648/rec/3
La Cortinada
seria objecte d’interès per altres fotògrafs, que veurien també, com la
dictadura franquista aprofitava la digitalització per alterar el fons gràfics:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/la%20cortinada
Demanava
informació al Jordi Vila Juncá, i em deia ; Can Pal de La Cortinada , existeix
encara , es un centre d’interpretació i exposicions. N’ets propietària la Maria Reig Moles (Barcelona,
1951)
Farem arribar la publicació
a mdc@csuc.cat amb el prec que actualitzin la seva informació
https://www.calpalandorra.com/calpal/
Cal Pal és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana i de la qual es poden documentar diverses ampliacions al segle XVI i a començaments del segle XIX quan s’afegeix un tercer cos a un lateral de l’habitatge moment quan es van bastir el colomer i les dos galeries cobertes de la façana sud-oest, amb la qual cosa la casa va adquirir l’aspecte definitiu. A la façana nord-oest destaca els boquers de les bigues de la coberta amb la representació de rostres humans.
Als anys noranta
del segle XX es va portar a terme un projecte de restauració que va incloure la
reconstrucció del cos de l’edifici lateral, que havia estat enderrocat els anys
seixanta. Amb aquesta intervenció es va aturar el procés de degradació de
l’edifici tot respectant la seva integritat, fet que va reforçar el valor com
element del patrimoni cultural d’Andorra i així, el 2 de març del 2011, es va
incloure Cal Pal a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra.
Ara Cal Pal torna
a obrir les seves portes per oferir un espai de reflexió i debat entorn a la
identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.
El Lluís Marià Vidal i Carreras, feia una feina excel·lent,:
El Ministeri d'Instrucció Pública de França nomenà Lluís Marià Vidal i Carreras , Officier d'Academie, així com la Société de Spéléologie, la Société Photographique du Haute-Saone i la Société d'étude des sciences naturelles de Béziers (SESNB) el nomenaren entre llurs membres.
Moltes societats l'honoraren: el Club Montanyenc, el 1912, el declarà soci honorari; la Junta de Ciències Naturals de Barcelona el nomenà Vocal honorari vitalici; la Société Portugaise de Sciences Naturelles de Lisboa, membre corresponent; la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales li atorgà la seva medalla, i n'ocupà la presidència el 1917, la Institució Catalana d'Història Natural el tingué com a membre de govern i protector
No recordo que a Catalunya es commemoressin l’any 2022, els 100 anys del seu traspàs.
Ho entenc, com molts altres coetanis seus , Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935] , Josep Salvany i Blanch(Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), Antonio Gallardo Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), ..., i més recentment el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) es va dedicar només a treballar en benefici de Catalunya, i això, ara com ara, és mereixedor de rebuig , enlloc de reconeixement.
Gloria al Lluís Marià Vidal i Carreras!!!!
Som menys que un club.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació