llegia a : https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/
Cases amb
capella: Can Gat dedicada al Sagrat Cor.
Al Catàleg de
Masies a l’entrada NOM: CAN GAD Ref. PR.77C
http://poumviladrau.cat/docs/Cataleg_Patrimoni_VOLUM_1.pdf
No trobava cap
referencia a la capella. Escrivíem suara,
la practica religiosa ha caigut de forma exponencial, algunes de les capelles i oratoris no es
conserven, o no es dediquen a la seva funció primigènia, malgrat això, ens
agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) Viladrau. Capella del Sagrat Cor de Jesús. Can Gat. Osona. Data fotografia 22-I-1983
La casa de Can
Gad, de grans dimensions, presenta una planta rectangular, amb murs de maçoneria
carejada amb grans cantoneres encoixinades.
La coberta és a
dues aigües sobre un ràfec de gran volada que es recolza en biguetes de fusta.
L’altura de
l’edifici és de tres plantes, tret de a les dues torres cantoneres, on s’arriba
a les quatre, tenint la més septentrional una coberta a quatre aigües amb poca inclinació,
i l’altra, en la cantonada oposada, una coberta
també a quatre
aigües amb una inclinació molt més pronunciada a mode d’agulla.
L’accés principal
es produeix a través d’una portalada amb un arc de mig punt adovellat. Les
finestres, que es disposen amb ordre, son o amb arc rebaixat o amb arc de mig
punt, amb el mateix aparell que la resta dels murs.
Hi ha una galeria amb arcs rebaixats sobre
pilars de pedra en tota la façana sud i oest.
En la casa hi ha
una darrera planta de golfes, que en la façana d’accés s’il·lumina lateralment
amb uns forats amb ulls de bou i en el centre amb una galeria de tres arcs
consecutius, i en la façana de migdia amb una altra galeria d’arcs rebaixats
central i dos arquets solts en els extrems, a més d’haver una sèrie de llucanes
sobre els faldons de la coberta.
Formalment la
casa està situada sobre una plataforma que en el seu costat nord s’aconsegueix
mitjançant uns murs de contenció amb una lleugera inclinació. En aquesta
plataforma se situa el jardí de la casa.
També és
interessant la tanca de la casa amb la reixa d’accés.
Des d’aquí una
filera de castanyers mena a la casa.
En el costat
esquerre des de l’accés hi ha una construcció auxiliar de dos plantes, on en la
baixa es situa el garatge cobert.
Al sud de la casa
i repenjat en el pendent hi ha una altra plataforma més alta, on se situa la
piscina.
Cap dada de l’autor
de la casa, “ desconegut” treballava
intensament a Viladrau.
Està clar que els
que fan els “ catàlegs “ no s’esforcen
gaire, és possible que en la
documentació custodiada pels consistoris manquin dades, aquesta
era una de les consignes de la dictadura franquista, que pretenia,
pretén i pretendrà sempre “ dessolar la terra”.
Quin problema hi ha però, en
preguntar-ho als propietaris o als seus hereus ?.
Ressuscitava la pàgina No ets de Viladrau si no...
Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931) retratava Can Gat i l'ermita de l'Arola de Viladrau
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/36217
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació