SECUNDARIS D’OR. SANT JOSEP, ESPÓS DE MARIA, PARE DE JESÚS.

 Amb aquestes paraules; Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant.   Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús,  perquè ell salvarà dels pecats el seu poble, dites  per un àngel del Senyor que se li va aparèixer en somnis, comença la història que donarà lloc a una de les religions de “ llibre “. 

La tradició afirma que era fuster de professió, dada aquesta corroborada a l’evangeli de Mc 6.1,6, , Mt 13,53,.. , D’on li venen, aquesta saviesa i aquests miracles?  Aquest, ¿no és el fill del fuster?  La seva mare, ¿no es diu Maria?,... 

Maria contestava a l’àngel de l’Anunciació; sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules

No hi ha constància de cap frase de Josep relativa a l’acceptació de la voluntat de Déu.

Des del silenci, Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , que justament per això però,  es tant meravellosa.

La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment  , certament però , amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió?.

El Sebastià Codina Padrós (Tià) pels que l’estimem – que son molts- , és l’autor dels Goigs a Sant Josep Obrer de Ripoll, que podeu llegir en aquest enllaç: 

https://bibliogoigs.blogspot.com/2024/05/goigs-sant-josep obrer-de-ripoll-text.html

Que sant Josep que havia de marxar a Egipte per evitar la mort de Jesús, elevi a la Altíssim la pregària per les víctimes palestines, catalanes , iemenites , sudaneses, ucraïneses , veneçolanes,.., i per les de la resta de genocidis que es perpetren arreu del món davant la  passivitat  còmplice dels que s’anomenen  “ demòcrates”