IN MEMORIAM. ESCOLA PARROQUIAL SANT AGUSTI AL LOCAL DE LA DEFENSA AGRARIA DE LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
Havien visitat la Selva Del Camp l’any 2016 , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès 6 de 2019 ) i l’Antonio
Mora Vergés( l’Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1.2.1951) , i havia fet una publicació:
ENS PODEU CONFIRMAR QUE L’EDIFICI DE LA DEFENSA AGRÀRIA DE LA SELVA DEL
CAMP VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DELS NENS ABANS DE LA DICTADURA
FRANQUISTA?.
No en deien res a :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38436
Ni a la pàgina municipal:
https://laselvadelcamp.cat/epim/la-defensa-agraria/
Ni els amics de Pobles de Catalunya :
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=20570
Tampoc en l’excel·lent treball de recerca de Francesc Fortuño Bonet :
L’espai com a agent aglutinador de la sociabilitat rural popular: La
Defensa Agrària de la Selva del Camp.
Des de l'Ajuntament de la Selva del Camp, traslladaven la meva pregunta al Quim Masdeu Guitert, Cronista de la Selva del Camp. que m'enviava un email, en el que em deia ; m'han passat aquesta adreça per tal de contestar a la pregunta que fèieu a l'Ajuntament de la Selva del Camp per constatar que la Defensa Agrària va acollir les escoles en el període previ al segon feixisme (sic).
D'antuvi, dir-vos que l'escola pública a la Selva havia estat precària, almenys pel que fa a edificis, durant la dictadura de Primo de Rivera, la II República i en el primer franquisme.
Tot i els intents dels governs republicans d'aconseguir bastir un grup escolar i confiant en les promeses del fill del poble, Ventura Gassol (la Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, Tarragonès, 19 de setembre de 1980) , conseller de la Generalitat, no es va tirar endavant el projecte. De fet, el poble sempre li ha retret a Gassol aquesta circumstància. No va ser fins al juny de 1936 quan Marcel·lí Domingo Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) comunicà a l'Ajuntament que el Consell de Ministres havia aprovat l'expedient de sol·licitud del grup escolar de 10 graus per a la Selva, i que ja no va ser possible executar a causa dels esdeveniments del juliol d'aquell any, quan s'inicià la guerra.
Mentrestant, l'Ajuntament anava utilitzant espais municipals com el Castell (antiga caserna de la Guàrdia Civil) o l'antic Hospital de Santa Llúcia. Inclús va intentar fer ús del convent de Sant Rafael, de propietat municipal, però regentat per les monges paüles que impartien escola religiosa per a nenes.
En realitat, la Selva no va tenir un grup escolar nou fins a 1962.
El local de la societat La Defensa Agrària fou confiscat pel règim d'acord
amb un decret de gener de 1946 i concedit a la Delegación Nacional de
Sindicatos. Durant un o dos anys, una part de l'edifici acollí unes aules de
l'escola pública dita "nacional".
La parròquia s'interessà pel local social i aconseguí la cessió per
ubicar-hi una escola parroquial de nens que s'inicià el novembre de 1954, sota la direcció del rector de la parròquia, i amb tres professors, un capellà
(el vicari) i dos mestres seglars. L'escola es batejà amb el nom de Col·legi de
Sant Agustí per recordar l 'antiga escola del convent amb aquest nom que havien
regentat els claretians fins al 1936 i de la qual el poble en guardava un molt
bon record. L'edifici parroquial amb el teatre fou rebatejat com el Casal
Selvatà.
La preocupació per la història, el patrimoni, la llengua, la cultura, , .., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta. Doncs que es fotin, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació