El sol declinava darrere les
muralles de Jerusalem, i el desert respirava
com una bèstia antiga, entre els turons
i els ravals, corria el nom de Barrabàs — no com el d’un criminal, sinó com el
d’un foc que ni Roma ni el Sanedrí podien apagar - . Havia encapçalat revoltes, incendiat
magatzems de tributs, trencat cadenes i desafiat el poder, aquell dia però, a la presó d’Antònia, ja no era un lluitador:
només un home esperant la mort.
Les cròniques expliquen que el destí aquell dia , es va fer sentir, amb
la veu de multitud.
Pilat, amb la seva indiferència cínica, va oferir al poble una tria: “Qui
voleu que us alliberi?” I el clam va caure com una tempesta: “Barrabàs!”
Els soldats van obrir-li la porta. L’aire del matí li va colpejar la cara, ple d’una llibertat amarga. Va sentir alçar-se, a la distància, els crits del turó on un altre home, innocent, era condemnat. Barrabàs no va dir res. Només va mirar el cel i va sentir un pes desconegut dins del pit, com si aquella llibertat li hagués estat donada a canvi d’alguna cosa més profunda.
Aquella nit, mentre vagava pels camps de Judea, el vent li va portar un
murmuri: “Bar-Abba... fill del Pare.”
Ell va riure, no creia en déus, només en l’espasa i en el poble, les paraules “Bar-Abba... fill del Pare.”, però, li van quedar gravades com ferro roent.
Amb el temps, Barrabàs va tornar als camins de la revoltada Galilea. Va reunir antics companys i va tornar a lluitar, tothom s’adonava però, que ja no era el mateix. Els seus ulls cercaven alguna cosa més gran que la victòria. Enmig de les flames de Tiberíades o entre els crits d’una emboscada romana, sovint creia veure aquell home del Gòlgota, caminant entre els soldats com un espectre de llum.
La llegenda diu que anys després, quan els romans van arrasar els pobles
rebels, Barrabàs va desaparèixer. Alguns diuen que fou penjat en una creu al
bosc d’Engaddi.
D’altres que va fugir al desert i es va perdre a les coves de Qumran, on
els essenis escrivien els seus misteris.
Hi ha vells pelegrins que juren haver-lo vist, anys més tard, caminant cap a Damasc, amb una túnica senzilla, parlant d’un Regne que no era d’aquest món.
I encara avui, entre els ecos dels vents del desert, les explosions dels
projectils Hezbol·là, Ḥizb Allāh, literalment ‘ el Partit de Déu’; d’Iran; no
ja de Gaza, on s’ha practicat i es
practica un genocidi, que s’estén ara al Líban, algú diu que se sent la seva veu:
“Vaig ser alliberat de la mort perquè entengués que no era lliure. Fins que vaig conèixer el veritable Pare.”
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/03/barrabas-el-fill-del-pare-secundaris-dor.html
çhttps://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/03/secundaris-dor-llatzer-el-testimoni.html
https://www.guimera.blog/tribuna/secundaris-dor-sant-josep/
https://www.guimera.blog/tribuna/maria-de-magdala-la-magdalena/
https://www.guimera.blog/tribuna/malcus/
https://www.guimera.blog/tribuna/la-veronica/
Compartiu la publicació amb els vostres amics creients.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació