El Ball de les Gitanes de Castellar del Vallès és l’esclat més genuí de l’ànima castellarenca, el cor bategant del Carnaval i una de les joies vives del Vallès. En cada tercer diumenge de març, la plaça es transforma en un escenari de colors, cintes i faldilles voleiant, on el poble sencer es reconeix en els seus propis passos i melodies.
És una dansa antiga, documentada a Castellar almenys des del segle XIX, que ha sabut fer-se gran sense perdre l’arrel. Hi conviuen la picardia carnavalesca i el respecte profund per la tradició, aquella llicència de “fer xerinola i ballar com gitanes” que trenca les rígides etiquetes i recorda que la festa també és llibertat. D’aquells temps en què només ballaven dones, passant pels homes amb criatures vestides de noia, fins a les colles actuals de petits, joves, solters, casats i veterans, el Ball de Gitanes ha sabut convertir la vida del poble en coreografia compartida.
Els personatges –els nuvis del davant, els del darrere, el vell i la vella, el capità, els diablots juganers– són com un petit teatre popular on hi desfilen la burla, la tendresa i l’esperit crític, tot al ritme de la cobla. La masurca de Castellar, el pas, la jota, la polca, el xotis i la contradansa teixeixen una banda sonora pròpia, inconfusible, que només sentir-la ja fa venir ganes de sortir a la plaça.
Castellar pot enorgullir-se d’un grup que ha mantingut encesa aquesta flama any rere any, convertint-la en escola de dansa, de convivència i de memòria col·lectiva. No és casual que arribessin a batre un rècord Guinness amb més de mil balladors compartint la mateixa coreografia: era el poble, literalment, respirant al mateix compàs. Més d'un segle de trajectòria associativa ha fet del Ball de Gitanes no només una tradició, sinó un orgull cívic i un símbol de continuïtat generacional.
Quan les Gitanes surten a plaça, Castellar deixa de ser només un nom al
mapa per esdevenir un espai de comunitat, de memòria i de festa. Cada any, en
la ballada local, en les trobades amb altres colles del Vallès o en escenaris
nacionals com el MercèDansa, el Ball de Gitanes de Castellar diu al món, amb
passos ferms i música pròpia, que hi ha tradicions que no es museïtzen: es
viuen, es ballen i es transmeten, com un llegat orgullós que es lliura, de mans
en mans, al mig de la plaça
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació