ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR. RAIMAT. LLEIDA

  

L’any  1914, Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 8 de setembre de 1862 - Barcelona, 10 de gener de 1930) –a la família de la qual pertanyia la casa de cava Codorníu – va adquirir uns 3.200 hectàrees de terres ermes de Raimat, amb la idea de crear una gran colònia agrícola centrada en la vinya.

Pel projecte, Raventós va fer construir més de 100 km de sèquies des del canal d’Aragó i Catalunya fins a les terres de Raimat, alhora que va plantar unes 50.000 arbres per reduir la salinitat del sòl i generar fusta per a les caixes de cava

Va encarregar la construcció del cellernucli, la plaçapoble, les cases dels colons i lesglésia a larquitecte modernista Joan Rubió i Bellver, deixeble dAntoni Gaudí, que va projectar un celler l’any 1918 considerat històric com una de les primeres grans obres de formigó armat d’Espanya.

 Aquest conjunt va donar forma a un nou nucli rural, amb arquitectura agrícola i urbana molt cohesionada, que esdevingué un cas únic de colonització agrària al segle XX a Europa

Llegia de l’Església de Raïmat, a la comarca del Segrià , advocada al Sagrat Cor: 

Autor: Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952)

Edifici aïllat ocupant una parcel·la singular en el centre històric de Raïmat.


Planta basilical amb capelles annexes i porxos en forma de braços units al cos principal, coronat per una espadanya i centrat respecte de la perspectiva de l'eix de la plaça.


El tractament de l'interior emfatitza l'estructura d'arcs parabòlics de les capelles.

Té una gran decoració artística.

Al 1954, Miquel Farré i Albagés (Barcelona, 1901 - 1978), Director de Belles Arts de Barcelona, pinta els murals del presbiteri.

S'atribueix un Sant Crist a Llimona i una Assumpció a Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 - Barcelona, 16 d'agost de 1991) Marés.

No trobava els Goigs, si existeixen ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

A la memòria del Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que el Sagrat Cor     i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  raimatencs,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

Comentaris