UN POBLE SENSE MEMÒRIA ÉS UN POBLE VENÇUT

 

Arribava a un poblet petitíssim del Pirineu català, i tenia la sort de trobar una persona d’edat que enraonava la llengua catalana. Fèiem petar la xerrada, i quan li preguntava on anava a escola, advertia en ell una pertorbació estranya: no sabia donar-me’n raó, tampoc de l’edifici on s’aixoplugava l’escola. Deixava el tema.

 

Però el silenci que seguia no era buit, sinó ple d’una memòria esquerdada. Els seus ulls, d’un gris esvaït, semblaven buscar en algun racó del passat una imatge que ja no hi era. Parlava, en canvi, dels camins antics, de les feixes abandonades, de les campanes que abans marcaven les hores i que ara només sonaven en festes assenyalades. De l’escola, res.

 

Aquella absència em va inquietar més que qualsevol resposta. Com si el poble hagués decidit, en algun moment, esborrar aquell espai on s’aprenia a llegir el món. O potser no era el poble, sinó la història, amb la seva mà invisible, qui havia anat esfilagarsant records fins a deixar només fragments dispersos.

 

Al marxar vaig passar pel que semblava una plaça menuda. Hi havia una casa tancada, mig ensulsiada ,  amb les finestres barrades, recoberta d'heura  i  amb una llinda gastada pel temps. Alguna cosa en aquella façana em va fer aturar, allà havia estat  l’escola. Potser encara ho era, d’alguna manera, en la memòria d’algú que ja no sabia com explicar-ho.

 

I vaig comprendre que hi ha oblits que no són absència, sinó defensa.

  Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri.

El teu gest pot fer-la viure per sempre. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Un poble sense memòria és un poble vençut