Modern edifici situat al carrer de les Escoles o de Figueres. Edifici
aïllat integrat a les grades del camp esportiu municipal.
Projecte de 1986 i execució de 1989. Obra de Jordi Ros Ballesteros ((Barcelona,
1956) i Serafín Presmanes Rivas.
El centre públic d'educació infantil i primària (CEIP Àlguema) va tancar
portes definitivament el setembre de 2014 a causa de la manca d'alumnes. A
partir d'aquell moment, els pocs infants que hi quedaven van ser derivats a les
escoles de Vilafant
A l'antic edifici de l'Escola Àlguema (ubicat al carrer Figueres, núm. 5, a
Santa Llogaia d'Àlguema, Alt Empordà) actualment s'hi troben les dependències
de l'Ajuntament i serveix com a local social i de dinamització cultural per al
municipi.
El cens d’Àlguema assolia el seu sòl al cens de 1787 amb 165 ànimes en els
seus 1,9 km² , i malgrat que es tancava l’exercici 2025 amb 396 habitants de
dret, l’escola pública – que havia tingut una breu molt breu – tancava les
seves portes, i l’edifici donava aixopluc a l’Ajuntament.
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=140&terme=%C3%80LGUEMA&columna=a&linia=56
Un poble sense memòria és un poble vençut
Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.
Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.
Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes
Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo
Ens explicaven en relació al text que lloa l'ofici de terrisser :
«Oficio noble y bizarro, /
de entre todos el primero, /
pues en la industria del barro, /
Dios fue el primer alfarero, /
y el hombre, el primer cacharro».
Que quasi acabada la tasca de creació, i quan la qualitat del material ja
no era òptima, Déu va fer l'home. Això
ho explicaria tot, oi?.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació