ESGLÉSIA DE LLINDARS, ADVOCADA A SANT ROC. LA SEGARRA

 

Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés,  havíem trobat  “ la torre dels francesos”  de Rubinat, i ens aturàvem a Llindars per retratar l’Església advocada a sant Roc, demanàvem qui tenia la clau per retratar l’interior, i topàvem amb la malfiança dissortadament creixent en el món rural, imagino que el  Jordi Contijoch Boada,  l’any 2009 devia parlar prèviament amb el mossèn que administra el temple i que lògicament no viu a Llindars.

L'església de Sant Roc de Llindars és l'edifici religiós parroquial de Llindars, un petit llogaret pertanyent al municipi de Ribera d'Ondara, situat a la comarca de la Segarra (Lleida)

Quan al topònim,  deriva del llatí limitaris (que marca límits). Recorda l'època medieval en què aquesta zona de la Segarra era la frontera històrica entre els comtats cristians i el territori de l'Al-Àndalus.

Patrimoni Gencat en diu; Església situada dins del nucli urbà de poble i integrada en el conjunt urbanístic de la plaça Major. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, capçalera plana i coberta exterior a doble vessant. Presenta un parament paredat a les façanes laterals amb presència d'arrebossat a la façana principal i carreus ambdues arestes de la façana principal. La porta d'accés s'obre a la façana principat a partir d'una estructura d'arc conopial trevolat amb doble motllura, destacant una decoració vegetal que sobresurt de la clau. Hi ha una inscripció a l'intradós de la clau amb la data "1782" dins d'una cartel·la motllurada rectangular. Damunt d'aquesta porta hi ha una fornícula d'estructura motllurada i per sobre s'obre un petit òcul. Un campanar d'espadanya de doble ull corona la façana principal. Una cornisa feta maó disposat en cantells ressegueix el perfil superior de la façana principal, així com també l'estructura del campanar d'espadanya. L'estructura d'un petit pinacle amb una bola corona ambdós costats de la façana principal, així com l'estructura superior del campanar d'espadanya.

El Tomàs retratava la façana , i feta la feina, continuàvem fins a Guimerà, on haviem d’assistir a la reunió de guimera.info

Fotografia. Jordi  Contijoch Boada

S existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

No podíem imaginar el terror que les paraules EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, desencadenarien en aquesta  terra.  

https://www.guimera.blog/tribuna/lincendi-de-guimera-per-mal-i-per-be-qui-pugui-fer-que-faci/

En aquesta ocasió els piròmans es feien escàpols, o així creuen ells.   Tenen els dies comptats, i no tindran ocasió de tornar-ho a fer.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que sant Roc elevi l nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor, allibera el teu poble el jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, on novament la herètica església NAZIONAL , fa costat als que no volen la democràcia  i deslliura'ns del " virus de Castilla " la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica